D'ABRIL A JUNY DE 2014
MUSEU DARDER (BANYOLES)
ELS DIVENDRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE

CONFERÈNCIES

4 d’abril de 2014
Joaquim Soler i Neus Coromina 
La calota de Mollet III, la primera representant de la humanitat moderna a Catalunya (Serinyà, Pla de l'Estany)

Mollet III (Serinyà)
El jaciment de Mollet III fou excavat per primer cop l'any 1972 en el transcurs d'una curta intervenció dirigida per Josep Maria Corominas. En aquell moment Corominas ja hi distingí tres trams estratigràfics. El superior contenia evidències de diversos moments postpaleolítics (en especial, de l'edat del Bronze), mentre que el mitjà i l'inferior es classificaren com a paleolítics. El tram mitjà, molt pobre, es va atribuir al paleolític superior mentre que el tram inferior, bastant alterat en alguns indrets però ric en indústria i fauna, es va ubicar en el paleolític mitjà.
Com era costum de Josep Maria Corominas, la intervenció no es va desenvolupar en extensió sinó amb l'excavació de 4 sondatges adjacents. A la talla 4 del sector central, corresponent a la interfície entre el tram holocènic i l'atribuït al paleolític superior, en un context amb indústria lítica paleolítica i sense presència de restes ceràmiques, va aparèixer una cal·lota humana. Josep Maria Corominas la va considerar com a pertanyent a un individu d'època paleolítica però altres investigadors no compartiren la seva opinió perquè consideraven que a Mollet III no hi havia cap tram corresponent a aquest moment (malgrat que l'excavació havia proporcionat un conjunt notable d'objectes d'ornamentació de tradició paleolítica) i finalment acabaren relacionant el fòssil amb el conjunt de restes postpaleolítiques del tram superior.
Amb el pas del temps aquest fòssil va caure en l'oblit fins que durant el transcurs d'una revisió dels materials de Mollet III, que es conserven al Museu Arqueològic i Comarcal de Banyoles, vam considerar que no hi havia motius per dubtar de la presència d'un moment corresponent al paleolític superior a Mollet III i que una datació radiocarbònica directa sobre el fòssil podria ajudar a resoldre la controvèrsia.
El resultat radiomètric de prop de 22.000 anys va confirmar que es tractava d'un individu d'època gravetiana i l'ha convertit en la resta més antiga de la humanitat moderna (Homo sapiens) a Catalunya.

11 d’abril de 2014
Julià Maroto i Isaac Rufí
Hienes i humans a Serinyà fa més de 200.000 anys: Nous resultats a la cova de Mollet


Mollet (Serinyà)
La Cova de Mollet es situa al peu del talús travertínic del Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà, entre la Cova d’en Pau i la Cova de Mollet III. Aquesta cova va ser descoberta al 1947 per Josep Mª Corominas, i excavada als anys 1947-1948, 1958 i 1972 en col·laboració amb altres investigadors.
 A l’última de les seves campanyes, es va localitzar a l’estrat basal una dent humana que s’havia datat de forma imprecisa.
L’última sèrie de campanyes, de 2001-2005 i 2010-2011, ha permès, a més de revisar la col·lecció de restes recuperades anteriorment, extreure mostres per a datacions radiomètriques i de micromamífers. Així, la cooperació entre aquests dos mètodes de datació ha permès datar l’estrat basal en 215 ka, així com projectar-ne una nova interpretació tafonòmica i obtenir-ne una renovada visió paleoclimàtica.

25 d’abril de 2014
Maribel Fuertes 

Un hàbitat d’inicis de l’Edat del Ferro al pla de Girona

Mas Xirgu (Girona)
El jaciment de Mas Xirgu fou localitzat durant les obres de construcció del TGV al seu pas pel sud de la ciutat de Girona. En conseqüència i per tal de documentar les restes es realitzaren dues intervencions arqueològiques preventives consecutives; la primera, realitzada l’any 2008, va permetre la recuperació de les restes d’una gran cabana excavada al subsòl associada a un important conjunt de materials ceràmics i metàl·lics i la segona, l’any 2009, va ampliar la superfície coneguda de l’assentament amb la incorporació de dues cabanes més i un seguit d’estructures tipus fossa associades. La troballa no era corrent; es tractava d’un assentament situat cronològicament a l’inici de la primera edat del ferro, i passava a ser la primera evidencia d’hàbitat a l’aire lliure, d’aquesta època, documentada al pla de Girona.

2 de maig de 2014
Albert Aulines
Últimes novetats sobre els neandertals a la bioregió de Girona a partir de l’excepcional jaciment paleolític de Domeny

Domeny (Girona)
Centenars d’eines de pedra, un trespeus, àrees d’activitats, remuntatges lítics, quilòmetres de fils tallants... Es tracta dels diversos elements arqueològics localitzats durant els anys 2011 i 2012 a l’assentament superficial de Domeny els quals tots junts constitueixen un document històric de gran valor a l’hora d’esbrinar i comprendre qui eren i com vivien les comunitats de neandertals que es van establir a la bioregió de Girona mil·lennis abans de l’arribada de la nostra espècie, la sàpiens.




9 de maig 2014
Xavier Niell
El megalitisme al massís de les Gavarres-Ardenya: l'excavació de la cista de la Roca de l'Ivet l'any 2013 (Llagostera, Gironès)


Roca de l'Ivet (Llagostera)
Com és sabut el massís de les Gavarres-Ardenya és una de les zones megalítiques més importants de Catalunya pel que fa al nombre, varietat i riquesa dels seus monuments megalítics.
Per aquest motiu durant els mesos de juny, setembre i octubre de 2013 la Universitat de Girona ha dut a terme excavacions a la cista de la Roca de l'Ivet de Llagostera (Gironès) que encara restava inèdita des del punt de vista arqueològic.
L'espectacularitat de les troballes realitzades, juntament amb les característiques arquitectòniques del monument i la informació recollida han permès datar cronològicament el  monument en el III mil·lenni aC; cosa que l'ha convertit en uns dels principals referents alhora d'estudiar les primeres etapes del fenomen megalític al massís de les Gavarres-Ardenya.

16 de maig 2014
Ferran Codina i Gabriel de Prado
Aproximació a les novetats en la recerca arqueològica al conjunt ibèric d’Ullastret (Baix Empordà)


Ullastret (Baix Empordà)
La recerca arqueològica desenvolupada fins ara en els jaciments de la primera edat del ferro i d’època ibèrica d’Ullastret ha posat de manifest la seva importància històrica i patrimonial.
Els dos hàbitats protohistòrics que formen part d’aquest conjunt, el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac (Ullastret), juntament amb la necròpolis del Puig de Serra (Serra de Daró), constitueixen el complex d’època ibèrica més important d’aquesta cultura.
Les recents intervencions, realitzades en el marc d’un projecte de recerca internacional de caràcter multidisciplinar, han permès ampliar de manera exponencial el coneixement que tenim d’aquests jaciments i entendre les dinàmiques d’ocupació del territori immediat en aquest període.

23 de maig 2014
Joaquim Tremoleda i Josefina Simon
Fabricar terrissa a la bòbila romana d'Ermedàs (Pla de l’Estany)

Ermedàs (Pla de l'Estany)
La bòbila romana d’Ermedàs es troba al terme municipal de Cornellà del Terri i està situada en un entorn natural privilegiat per a desenvolupar l’activitat terrissera, ja que disposa de tots els elements natural necessaris: argila de qualitat i en abundància, aigua dolça i llenya per usar com a combustible per als forns. La disponibilitat d’aquesta matèria primera es complementa per una bona situació respecte de les vies de comunicació que s’usaven per a la distribució del producte elaborat.
La instal·lació d’aquesta indústria es coneix gairebé al complet. Ocupa una superfície propera als 300 m2 i està formada per una estructura que defineix un gran quadrat amb un pati interior i tres costats tancats amb grans naus cobertes a doble vessant de 9 m d’amplada, amb porxos a la banda interna, excepte per la banda oriental on se situava l’entrada i un cos de quatre grans forns. L’evolució d’aquest equipament va fer que s’anessin afegint més forns -en coneixem 15 fins a l’actualitat- i es compartimentés l’estructura.
Coneixem espais destinats a cuines per als treballadors i també es coneixen estructures que estaven destinades a la decantació de l’argila, a contenir greda i altres activitats relacionades amb el procés de treball propi d’una terrisseria.
Aquesta activitat es va desenvolupar, com a mínim, entre mitjan segle I i la fi del segle II dC i els seus artesans es van dedicar a fabricar multitud de peces de ceràmica destinades a usos molt diferents: vaixella de taula, ceràmica de cuina, àmfores, dolia (grans recipients d’emmagatzematge) i tota una gamma de peces rajoleria per a la construcció. Com a lloc de fabricació es troben els abocadors on es llençaven els desperfectes que es produïen durant el procés, la qual cosa ens ha permès conèixer les diferents formes que s’hi fabricaven, així com alguns segells amb els noms dels fabricants.

30 de maig 2014
Rafael Dehesa i Ariadna Travesset

El Castell d'Esponellà (Pla de l'Estany). Noves aportacions al seu coneixement. Les campanyes dels camps de treball de joventut. Anys 2012-2013

Esponellà (Pla de l'Estany)
Després de gairebé una dècada sense treballs, a partir de l'any 2012, s'ha endegat un nou projecte d'intervencions arqueològiques al Castell d'Esponellà. Aquests han consistit en la realització de dos camps de treballs auspiciats per part de l'Agència Catalana de Joventut i en la qual hi han participat prop de 50 joves provinents d'arreu de Catalunya. Paral·lelament, i mercès a un conveni amb el Servei de Monuments de la Diputació de Girona, aquests treballs han tingut continuïtat i han de permetre de dur a terme un projecte integral tant pel que respecte els treballs arqueològics així com a les tasques de restauració, consolidació i divulgació d'aquest emblema del municipi d'Esponellà.
Els treballs duts a terme han permès posar en evidència les restes de dos àmbits ubicats a la terrassa superior del Castell, així com un gran pati obert. La transformació d'aquests espais s'hauria de situar al segle XVI, mentre que el seu abandonament hauria tingut lloc durant el tercer quart dels segle XVII.

6 de juny 2014
Alfons Díaz

La comarca del Pla de l’Estany, un paratge natural adaptat a les estacions en superfície paleolítiques

Roca Foradada (Fontcoberta)
Les primeres investigacions dintre del camp de l'arqueologia prehistòrica a la comarca del Pla de l'Estany, centraven els seus estudis en els diversos assentaments descoberts en coves o abrics, la qual cosa defensava la idea que l'home paleolític era essencialment cavernícola.
Avui dia sabem que aquelles comunitats d'humans també s'instal·laven pel territori per mitjà de campaments estacionals a l'aire lliure.
Al Pla de l'Estany s'han descobert una vintena d'aquest tipus d'assentaments que han proporcionat, en el seu conjunt, una valuosa col·lecció de material lític corresponent a diversos períodes, i d'una gran qualitat i confecció en la seva tècnica de talla.